Si vol llegir aquest article digui "llegir"

|  11/01/2012 00:00

Fa tres mesos vaig decidir canviar-me de companyia perquè m'oferien un mòbil nou a bon preu. Però la primera companyia va contraatacar amb la proposta de regalar-me'l. Els vaig dir que sí i, a hores d'ara, després d'haver passat per la segona, que em pretén cobrar la ruptura del contracte, encara no disposo del mòbil promès per la primera. La qüestió és que he hagut de trucar un munt de cops, i m'he submergit en un món inquietant: he parlat amb robots i amb persones de veritat, d'indrets més o menys llunyans que, a causa del protocol tan estricte que segueixen, es diferencien ben poc de les màquines. L'empatia, la comprensió, la resposta al cas concret i aquesta mena de coses que caracteritza la comunicació humana ha desaparegut completament de la nostra relació amb aquestes empreses. No estic pas en contra dels automatismes perquè n'hi ha molts que, precisament pel seu caràcter inflexible, ens van molt bé. És el cas dels semàfors, que no admeten negociacions ni s'adapten a les presses de ningú.

Però si tots féssim com les companyies de telefonia mòbil, per llegir aquest article, encara que el diari l'ha pagat vostè, començaria per demanar-li nom i cognom per adreçar-me a vostè personalment i, a continuació, el DNI, i si el diari el compra l'empresa, el seu NIF i, per a la seva seguretat, el nom del banc on li cobren el rebut. A continuació li preguntaria en què puc servir-lo, i si em contestés que vol llegir el meu article, l'enviaria al departament de lectura d'articles, on li tornarien a preguntar el nom, el DNI i el NIF de l'empresa, i tot això en castellà, amb un accent més o menys exòtic (que és l'única gràcia d'aquestes converses buides). I al departament de lectura d'articles li dirien que rebrà un missatge amb un codi per procedir a la lectura, però no rebria el missatge, i vostè tornaria a trucar. Si jo li fes això, vostè no em llegiria mai més. Estic per passar del mòbil i tornar al segle XX.