Un experiment amb el discurs del rei

|  04/01/2012 

L'any es va acabar amb moltes veus que qüestionaven la Corona, però també amb moltes altres que sortien a defensar-la, com ara la del conseller Puig, que ho va fer amb l'estrambòtic argument que seria pitjor una presidència de la República en mans d'Aznar o de Bono (¿i per què no de la Blancaneus, o de la marquesa vídua de Villaverde?), o com la de l'amic Toni Soler, que suggeria la possibilitat que la monarquia ens facilités l'emancipació si proposàvem una Catalunya emparada per la Corona d'Espanya, a la manera de la Commonwealth.

En la hipòtesi que fos interessant estintolar la Corona, l'hauríem de retocar. Un retoc econòmic, adequat als temps de crisi, és el de les paraules del monarca. La contribució catalana podria consistir a recuperar la tradició dels nostres reis -i molt especialment de Pere III-, que confiaven els seus discursos i textos oficials als millors escriptors de l'època, entre els quals va destacar Bernat Metge. El català de la Cancelleria Reial era magnífic, i el castellà de la Casa del Rei resulta avorrit. És complicat fer bons discursos quan no es pot dir res de concret perquè no es mana. Però per això hi ha la retòrica, les figures, les imatges, les al·legories. Els missatges nadalencs del rei semblen fets per un funcionari avorrit que s'entreté a retallar bocins d'altres anys i a combinar-los per confegir un nou discurs. Proveu-ho amb: problemas que nos aquejan, virtudes del pueblo español, las más altas cotas de progreso y bienestar, diálogo y altura de miras, con rigor y convicción, la sociedad en su conjunto, la trascendencia del momento, mucha generosidad, hondo homenaje de agradecimiento y admiración a las familias, generosidad y entrega, horizonte de dignidad y estabilidad, gran nación española, estemos unidos, España lo merece, buenas noches. Retalleu, barregeu i llegiu.