Súmate, per convèncer els que encara no n’estan

DAVID CIRICI  

29/10/2014

En una època difícil per a la presentació de llibres, que no acostumen a ser ni actes gaire animats ni gaire multitudinaris, la presentació del llibre Súmate. Cuando todos contamos (La Campana), de Núria Clotet i Jordi Fexas, va ser tota una excepció. La gent de Súmate fa les coses d’una altra manera i et fan veure les coses d’una altra manera. El llibre mira de relatar el perquè i el com d’aquesta entitat, que mira de sumar orígens i sensibilitats diferents a la causa de la independència. I ho fa des del testimoni de la gent que la va fundar. Ahir gairebé tots eren a la taula, acompanyant els autors. L’un confessava haver sigut un fidel votant del PP. L’altre, la seva espanyolitat sense esquerdes. Una altra se sentia gallega però catalana. El de més enllà ens deia que se sentia més a prop de L’estaca i d’Estopa que de l’estelada i Els segadors. Parlaven dels avis de Jaén, de Galícia o de Madrid. Hi havia tanta alegria com poques ganes d’adoctrinar ningú: la gent de Súmate no parla de balances fiscals ni d’infraestructures. Són independentistes, diuen, per sentit comú. Perquè els seus pares, o els seus avis, ja van descobrir que a Catalunya s’hi respirava un aire diferent. No era un país lliure però la gent tenia ganes de llibertat. El que mou la gent de Súmate no és cap acte de justícia històrica ni cap identitat, sinó el convenciment que l’independentisme és una oportunitat per fer un país millor.

L’emoció de Junqueras durant una entrevista a la ràdio ha obert la veda de les llàgrimes, i el president de l’entitat, Eduardo Reyes, va explicar que ell també s’havia emocionat amb el poema recitat per Sílvia Bel a la plaça de Catalunya. Bel, que era entre el públic, va ser convidada a recitar-lo. Pilar Rahola, al seu costat, es va afanyar a buscar el poema de Martí i Pol, Ara mateix, a l’iPad. Però la veritat és que la Bel se’l sabia perfectament. Moment emotiu. 

L’amfitriona de ‘Salvados’ 

Segon moment emotiu: entre el públic hi havia Eugenia Parejo, l’amfitriona del Salvados que va reunir Oriol Junqueras amb una família sevillana. La seva presència va ser rebuda amb grans aplaudiments. 

I, per acabar, la intervenció gairebé mitinguera d’Albert Sánchez Piñol, prologuista del llibre, que va destacar el capital simbòlic de Súmate. Quan el conviden a parlar de Victus, va explicar, li demanen la seva opinió sobre el moment que viu el país. “¿Hi ha algú que no estigui convençut?”, els diu. I com que són molts pocs els que li diuen que no, els fa notar que, dels convençuts, ja no ens n’hem d’ocupar. “I aquest és el gran valor de Súmate”, va acabar: “És una eina per convèncer els que encara no n’estan!”